La Càndida té catorze anys, tres germans (el Marcel·lí, la Lucil·la i el Gaudenci), una pila d'amigues (la Febrònia Calvet, la Sònia Fivaller, la Coia Solera...) i tot un curs al davant. És una noia molt marxosa, enèrgica 'com un tifó', amb força inquietuds, però sobretot amb dues motivacions: els nois i les picabaralles amb la Cuca Rossell. Es dedica a les activitats extraescolars de forma massiva, intenta guanyar calés fent de cangur, és presidenta d'un club de fans dels Wild Cannibals, aprèn a esquiar, es disfressa d'aranya per Carnestoltes i caça un tigre... Tot plegat amb desenllaços molt diversos: des del triomf més clamorós com a esquiadora fins al fracàs més aclaparador com a presidenta del club de fans. En general té la sensació que és una fracassada en el camp sentimental, però al final del curs s'adona que, tot i que no ho semblava, és una noia d'èxit, especialment amb el xicot que acaba de conèixer i amb qui va a la revetlla de Sant Joan.